concierto-essencies-21-enero-barcelona_img-771876


Victoria de los Ángeles és una de les grans llegendes de la lírica del segle XX. Va ser una de les sopranos més aclamades pels millors teatres d’òpera del món, una de les veus preferides del Gran Teatre del Liceu que la va veure debutar i del Metropolitan de Nova York que va gaudir de les seves actuacions durant una dècada. Va ser, a més a més, una de les cantants més admirades dels escenaris europeus i espanyols en els quals va oferir recitals històrics, molts dels quals han quedat immortalitzats en enregistraments antològics.

Una sensibilitat que va saber compartir i comunicar, sempre amb generositat, i mitjançant la veu, possiblement el millor instrument de tots, el més fràgil. Amb aquest instrument, amb sensibilitat i domini de la tècnica, Victoria de los Ángeles va fer un art amb el qual va sobrepassar una única forma musical com l’òpera. El lied, el concert i l’oratori van ser manifestacions en què la soprano barcelonina es va sentir còmoda, ja des dels seus inicis i a partir del seu debut al Palau de la Música Catalana, al maig de 1944. Després d’una brillant carrera internacional pels cinc continents (sempre ben rebuda i estimada pel públic dels teatres i sales de concerts més prestigiosos del món), amb discreció i després d’un recital, la petita figura de Victoria s’escolava per les bambolines de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, el 28 de desembre de 1997. El 15 de gener de 2005, ens deixava per sempre, després de regalar un llegat que no té preu: el del seu cant.