Sampson & Middleton

Al llarg de la Història els homes han tingut por de la bogeria suposadament atribuïda a les dones, tot cremant-les en fogueres, tancant-les en manicomis o tractant-les amb psicoanàlisi. Però a la vegada no han pogut escapar de la seva fascinació. Carolyn Sampson i Joseph Middleton han creat i enregistrat aquest programa ‘A reason in madness’ explorant les aproximacions de diversos compositors a la bogeria femenina, i s’han inspirat en la frase de Nietzsche per a la creació del mateix: “sempre hi ha una mica de bogeria en l’amor, igual que sempre hi ha una mica de raó en la bogeria”.

Les cançons de Brahms sobre l’Ofèlia de Shakespeare dialoguen amb les compostes per Strauss i Chausson sobre el mateix personatge, mentre que la mort d’Ofèlia es descrita per Schumann i Saint-Saëns. La visió traumatitzada i misteriosa de Mignon apareix tant al cicle de Wolf com en el de Duparc, mentre que l’obsessionada Gretchen plora en la seva roda de teixir en l’incomparable música de Schubert. La tristesa i la bogeria desemboquen en la bruixeria i l’erotisme desenfrenat amb els poemes de Pierre Louÿs sobre Bilitis, musicats per Koechlin i Debussy.

Sampson i Middleton acaben el seu recital tal com el van començar, amb un suïcidi a l’aigua, tot ofegant-se al monòleg de Poulenc La Dame de Monte-Carlo, on la vella protagonista femenina, que ha tingut mala sort a les taules de joc, decideix llançar-se al mar.