António Areal

Dues histories d’amor van ser la guspira creadora de les dues obres que conformen el nucli del programa que oferirà el jove pianista portuguès António Areal. Clara Wieck va ser la motivació de Robert Schumann en la composició de la Fantasia en do Major el 1836, quan tenia vint-i-sis anys. El pare de Clara, Friedrich Wieck, havia prohibit als dos enamorats veure’s i només podien mantenir una relació epistolar, la qual els hi produïa un gran enyor i que es pot percebre en aquesta composició. També Mathilde Wesendonck, enamorada de Richard Wagner, va ser el germen del Tristan und Isolde ja que la poesia d’ella inspirà els Wesendonck Lieder que a la vegada foren la primera pedra de l’emblemàtica òpera, que composà entre 1857 i 1859. Quan s’estrenà, el 1862, el sempre prolífic Wagner ja estava a amb Còsima, però després de l’estrena se li atribueix a Mathilde la frase “Isolde sóc jo”. La valse de Ravel, aquí en la seva versió pianística completa aquest programa de virtuosisme pianístic.