Dues grans cantants del segle XX unides per una gran amistat: Marian Anderson i Victoria de los Ángeles. La segona va debutar el 1951 i la primera no ho faria fins el 1955, esdevenint la primera cantant negra a cantar-hi. Poc després es van conèixer en una gala retransmesa per la televisió americana on també hi van participar Renata Tebaldi o Boris Christoff, entre d’altres. L’admiració de Victoria envers a Marian va ser absoluta i recordava “Era aquella època en què els de raça negra s’havien d’allotjar en fondes de mala mort perquè no els admetien als hotels” i per això la soprano la convidà a un sopar al Warldorf Astoria de Nova York com a la seva acompanyant, apareixent l’endemà a la premsa amb Margaret Truman, la filla del president dels Estats Units. Un pas important en la reividicació de la igualtat de drets. “Quan sortia al Carnegie Hall, que a la segona part cantava negro spirituals, era una cosa extraordinària” diu Victoria al llibre de Jaume Comelles. Potser inspirada per Marian, Victoria enregistrà Sometimes I feel like a motherless child en un disc anomenat Songs of many lands junt al seu estimadíssim Geoffrey Parsons. A long way from home…
I
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Als Luise die Briefe ihres ungetreuen Liebhabers verbrannte K520
Das Lied der Trennung K519
An Chloë K524
Franz Schubert (1797-1828)
Gretchen am Spinnrade D118
Romanze aus Rosamunde D797
Suleika D720
Clara Wieck Schumann (1819-1896)
Liebst du um Schönheit Op.12 Núm. 4
Warum willst du and’re fragen Op.12 Núm.11
Am Strande
II
Richard Strauss (1864-1949)
Vier Lieder, Op.27
Heimliche Aufforderung
Ruhe, meine Seele
Morgen!
Cäcilie
Amy Beach (1867-1944)
Three Browning Songs, Op.44
The Year‘s at the Spring
Ah, Love, but a day!
I send my heart up to thee!
John Carter (1929-1991)
Cantata for voice and piano
I. Prelude
II. Rondo
III. Recitative
IV. Air
V. Toccata