Diàleg entre el piano de Schumann i el de Guinovart
Com a prèvia al recital que s’esdevindrà a continuació i on s’estrenarà el nou Dichterliebe compost per Guinovart, el compositor proposa aquí un diàleg entre l’obra pianística de Schumann i d’ell mateix. Guinovart interpretarà la Sonata per a piano número 2 de Schumann, una de les més interpretades i una de les favorites de Clara Wieck Schumann, a qui li encantava pels seus requeriments virtuosístics.
Mentre que l’obra del compositor barceloní estarà representada pels 24 preludis, que va compondre durant el confinament de 2020, una petits viatges d’un minut que ens compartia cada dia a la seva compte d’Instagram i que ens portava a llocs físics, com Sicília, o metafísics, com són els seus referents musicals que menciona, tals com Chopin o Montsalvatge.
Albert Guinovart
24 preludis
1. Si major
2. Fa menor
3. Si bemoll Major ‘Lullaby’
4. Mi menor
5. La major ‘Homenatge a X. Montsalvatge’
6. Mi bemoll menor ‘Alla Rachmaninov’
7. La bemoll major “Marxa”
8. Re menor
9. Sol major
10. Do sostingut menor
11. Fa sostingut major
12. Do menor ‘Siciliana’
13. Si menor ‘Tarantella’
14. Fa major
15. Si bemoll menor
16. Mi major
17. La menor ‘Alla Schubert’
18. Mi bemoll major ‘Gallop’
19. Sol sostingut menor
20. Re major ‘Polonesa’
21. Sol menor
22. Re bemoll major ‘Chopiniana’
23. Fa sostingut menor
24. Do major ‘A Sigfrid’
Robert Schumann (1810-1856)
Sonata per a piano Núm. 2 Op. 22
I. So rasch wie möglich
II. Andantino. Getragen
III. Scherzo. Sehr rasch und markiert
IV. Rondo. Presto