Tres grans noms de la cultura catalana com són Antoni Tàpies, Xavier Montsalvatge i Victoria de los Ángeles es troben en aquest recital que celebra els centenaris de Tàpies i Victoria de los Ángeles, nascuts l’1 de novembre i el 13 de desembre de 1923. Al pintor i a la soprano els uní una bona amistat, coincidint sobretot durant les llargues estades d’aquests dos artistes a Nova York, ciutat que els marcà molt a tots dos. Victoria, a més a més, adquirí diverses obres del pintor que tenia a casa seva i, és per això, que el 2007 quan es creà la Fundació que porta el seu nom, s’encarregà el logotip a Antoni Tàpies que creà una obra expressament per a l’ocasió. Montserrat Seró torna al Festival junt amb Victoria Guerrero al piano, que debuta també amb Gisela Dekort, guanyadora del Premi Xavier Montsalvatge al Concurs Internacional de Música de Les Corts. Les tres ofereix aquest recital en diàleg amb la pintura de Tàpies i els seus gustos musicals, explorant la relació amb Victoria i Montsalvatge.
Madrigal sobre El cant dels ocells
Microcollage mozartià per a piano i saxo
‘Voi che sapete’ de Le nozze di Figaro K492
‘Cuba dentro de un piano’ de Cinco canciones negras
‘Somewhere’ de West Side Story
‘Punto de habanera’ de Cinco canciones negras
‘Amor’ de Cabaret Songs
Nana de Sevilla
Nana
‘Canción de cuna para dormir a un negrito’ de Cinco canciones negras
Wiegenlied Op. 49 Núm. 4
Angelitos negros
Nana
‘El lagarto está llorando’ de Canciones para niños
‘Chévere’ de Cinco canciones negras
Lágrimas negras
‘Canto negro’ de Cinco canciones negras
Activitat gratuïta d'accés lliure amb motiu del les portes obertes de del Recinte Modernista.
Antoni Tàpies tenia dos estudis de pintura: un a Barcelona, al carrer de Saragossa, i l’altre Campins, al Montseny. La casa-estudi de Barcelona va ser dissenyada per l’arquitecte J.A.Coderch, seguint les exigències de l’artista, tant pel que fa als materials com al temperament sobri i calmat de l’ambient que necessitava. La masia de Campins va ser adquirida per part de la família l’any 1956 amb els primers estalvis que van fer amb la voluntat de retirar-s’hi algunes temporades, principalment a l’estiu, i defugir de la dispersió de la ciutat.
Quan Antoni Tàpies es desplaçava d’un lloc a l’altre, portava una maleta plena de LP’s del moment, que anava canviant i revisant en funció dels interessos personals i de les tendències musicals del moment. Malgrat que Tàpies no barrejava les accions, és a dir, quan pintava, pintava i quan escoltava música, escoltava música, era un gran melòman, una passió que li va ser transmesa des de ben petit.
Després de la mort del pintor, Miquel Tàpies, el fill petit de l’artista, va llistar el contingut d’una de les maletes amb la voluntat de generar una proposta musical que recollís els clàssics del segle XX: A. Webern, A. Schonberg, G. Scelsci, G. Ligeti, I. Xenakis, M. Feldman, J. Cage, P. Boulez, etc.
Amb motiu de la celebració del centenari del naixement d’Antoni Tàpies (Any Tàpies), l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) col·labora amb la Fundació Antoni Tàpies amb una sèrie d’actuacions en directe. El cicle porta per títol de La maleta d’Antoni Tàpies.