Iñaki Encina Oyón & Adriana González

La fascinació de Salvador Dalí per Sigmund Freud va convertir el somni, el desig i la memòria en els eixos d’un univers creatiu on la realitat i l’inconscient es confonen. En diàleg amb aquest imaginari, Adriana González i Iñaki Encina Oyón proposen un recorregut per la mélodie i la cançó hispànica del segle XX, un repertori que explora els paisatges més íntims de l’ànima. Les evocacions de Covatti i Caplet, la mirada poètica de Poulenc sobre els pintors contemporanis a Dalí, la delicadesa d’Albéniz i Mompou, o la força expressiva de Dussaut dibuixen un itinerari on el record, l’amor, la natura i la creació artística esdevenen símbols d’un món interior. Un programa on els poetes tenen un pes especial, destacant-ne Paul Éluard i Federico García Lorca. Amb el primer alguns historiardors diuen que visqué un menage à trois amb Gala, de qui fou parella abans de Dalí -i a qui curiosament no li dedica una cançó al seu cicle de pintors- i amb el segon visquè uan mena de relació platònica en el seu pas per la Residencia de estudiantes de Madrid, abans de la Guerra Civil.