Piccotti & Puig

Pocs compositors han sabut copsar el pas del temps tan bé com Richard Strauss. El seu partenariat amb Hugo von Hofmannsthal, comparable només al format anteriorment per Lorenzo da Ponte i Wolfgang Amadeus Mozart, va donar fruit a òperes com Arabella, Die Frau ohne Schätten o Der Rosenkavalier, amb llibrets d’una qualitat narrativa poc habitual que es complementen amb una música realment exuberant algunes vegades i gairebé cambrística unes altres. Tot aquest llenguatge ja existia ja quan un jove Strauss de només vint-i-tres anys composà aquesta sonata per a violí i piano el 1887, any en que precisament conegué la que seria la seva dona i inspiració Pauline de Ahna. Tot aquest romanticisme es transpira en l’opulent lirisme de l’obra, en especial en el brillant segon moviment Andante cantabile, que resultà tan popular a l’època que Strauss permeté que es publiqués per separat. Federico Piccotti i Marta Puig completen aquest programa amb la Sonata per a violí i piano Núm. 1 de Schumann que ens prepara pel programa que oferiran després Samuel Hasselhorn i Malcolm Martineau, i on el compositor explora com a tema principal del final una màquina de moviment perpetu, que ens recorda l’implacable pas del temps amb un record eteri i nostàlgic del primer moviment.